Com a cap d'Internacional de La Vanguardia

Què n’opina de la fluctuació entre ideologies polítiques de La Vanguardia?

No consideraria La Vanguardia com a mitjà tradicional, tot i que sóc molt crític amb el meu diari. El descriuria com a lliberal en la seva versió més positiva, no neoliberal. Liberal en el sentit de pluralisme. Crec que és molt variat el que surt a La Vanguardia. Així com El País, El Periódico o l’ABC, ja saps per on aniran, sembla que tots escriguin igual.

El Grup Godó es val del pluralisme per fer negoci.

No, tot està menys planificat del que sembla. La gràcia del Grup Godó és que porten 130 anys, i això et dóna saviesa. El secret de La Vanguardia està indubtablement en les seves signatures, és a dir Juliana, Barbeta, Rahola... perquè la resta d’informació està a Internet.

Quina relació té amb els Godó?

Cordial, em coneixen, els conec... I mira, si vols que et digui la veritat, amb tots els defectes que puguin tenir, el dia que La Vanguardia deixi de ser dels Godó i sigui de Telefònica o Caja Madrid... cagada pastoreta. Que siguin una família en el fons et dóna una llibertat tremenda, perquè la única pressió que hi ha és el seu propi negoci.

Però hi ha la pressió dels anunciants.

Notícies que s’hagin deixat de publicar pels anunciants o matisat, molt poques. Pràcticament res, i en tot cas no és només de La Vanguardia sinó a nivell estatal. Mai s’ha perdut informació pel fet que toqui a un anunciant.

Llavors creu que el fet de pertànyer a una família implica menys pressions als periodistes?

Indubtablement. Té menys hipoteques –sempre n’hi ha– però que el Grup sigui una família, de totes les formes possibles, és la millor.

I en el cas de la família Polanco, també?

Ja no, primer perquè Prisa ja no és dels Polanco i segon perquè ja tenien altres negocis que no eren periodisme.

Van arribar a criticar els socialistes perquè no els donaven una cadena. En canvi, l’imperi Godó se centra la ràdio i la TV. No tenen un gran grup, aquest és l’avantatge que ha fet que la crisi no ens afectés tant, perquè el problema de El Periódico, per exemple, no és el diari, és el grup.

Han notat un gran descens de la publicitat?

Si, depèn de les èpoques de l’any i de la crisi. S’ha notat un descens molt gran, no només a La Vanguardia, sinó a tots els mitjans.

La Vanguardia va fer un ERE, ha afectat molt la redacció?

Ha afectat en el sentit que la feina que fèiem deu, la fem sis persones. Hi ha una crisis en el país general i sectorial als mitjans de comunicació en paper. Si demà em diuen que m’acomiaden no sabré si enfadar-me o pensar que La Vanguardia és l’únic diari que m’ha pagat el sou durant 22 anys.

Ha hagut de censurar mai alguna persona de la seva redacció?

Només em va passar una vegada amb un col·laborador extern. De totes maneres, més que censura, va ser cosa de sentit comú perquè deia una bajanada. Crec que fins i tot li vaig fer un favor.