Pressions sobre el periodista

Descriu el que veus o el que volen que vegi?

A vegades és el que volen que vegis, però jo crec que se’ls nota. L’ofici de periodista és una mica com el de les putes, que s’aprèn amb els anys. Tinc greus problemes de credibilitat, perquè em trobo coses tan sorprenents que la gent a vegades no se les creu, per això m’emporto sempre el fotògraf.

 

S’ha autocensurat mai a l’hora d’escriure una crònica per por a represàlies?

Això no passa tant a la secció d’Internacional. Sobretot a La Vanguardia, on cada corresponsal és un món. En 22-23 anys mai m’han dit què he d’escriure o si he d’estar més a favor d’un o de l’altre... A la secció nacional tots els diaris van molt més marcats, no pots escriure el que vols.  

 

No ha rebut mai alguna queixa sobre el tractament d’algun tema?

Bé, sempre hi ha algú que et fa alguna correcció. Per exemple, en els articles que es pengen a Internet la gent pot comentar, però jo no els puc respondre i els responc en els llibres. Hi ha un moment en el que descric que a la guerra afganesa a Kandahar veig un condó enmig dels tancs, l’embolcall d’un condó que s’ha fet servir. Quan ho van publicar un usuari va comentar: “Canvia la meva percepció de la guerra si sé que hi ha un condó entre els tancs?”. Responc: “La descripció del condó i del seu lloc exacte en el món no canvia cap percepció de la guerra, forma part de la guerra”.

 

I queixes dins el diari...

A vegades el director s’ha queixat una mica, però res en especial.

 

S’ha negat mai a informar d’algun fet per anar en contra de la seva ètica?

No per ètica sinó per estètica. Quan va morir Sadam Hussein feia sis mesos que havia cobert el Líban. El dia 1 obrien pistes d’esquí i volia fer un reportatge de les pistes. Em van dir que em quedés a Beirut i jo m’hi vaig negar. Vaig preguntar a la gent sobre Hussein a les pistes, en comptes de a Beirut. No era per raons ètiques, sinó estètiques.

 

No té pressions per dir les coses d’una manera o altra?

La pressió que jo tinc no és sobre què explico, sinó de com la dic perquè sembli que no m’ho invento. Això també és una pressió.